El professor Alfredo Pastor va descriure la crisi actual com triple, ja que afecta el sector immobiliari, a les finances i al deute públic; va assegurar que a Espanya "estem en la pitjor posició possible" per afrontar-la, i que "ara és quan veurem el seu abast real". Va ser a la sessió del Programa de Continuïtat "Sortirem de la crisi? Polítiques i previsions", que va tenir lloc ahir a Barcelona, i en què també van participar els professors Antonio Argandoña i Xavier Vives.

No obstant això, quan sortim de la crisi, serà gràcies la inversió privada, va afirmar l'economista, on encara "hi ha un camp enorme per recórrer". I el positiu, va concloure Alfredo Pastor, és que malgrat tot, "la majoria de les empreses van bé. Les que van malament són una minoria ".

Va coincidir amb ell el professor Antonio Argandoña, que va assenyalar que tot i que l'estat de l'economia espanyola és similar al d'una persona amb càncer que també ha patit un infart, "moltes empreses sí que han fet els deures", i que "les seves exportacions han de ser el motor del creixement ". Del creixement futur, s'entén.

Quin és el panorama per a l'exercici 2011-2012? Segons el professor Argandoña, un creixement baix o potser negatiu, manca d'instruments per a accelerar la recuperació, i una consolidació fiscal que ha de continuar. En qualsevol cas, "seran les empreses les que ens salvaran", perquè tenen la capacitat per a això.

Pla d'acció

Per la seva banda, Xavier Vives va proposar un possible pla d'acció per sortir de la greu situació en què es troba tota la zona euro:

- Crear barreres de protecció delimitant els problemes de solvència o liquiditat entre països

- Establir un mecanisme d'ajuda il·limitada als països solvents, per prevenir possibles atacs especulatius

- Reestructurar els països insolvents i recapitalitzar els bancs en problemes

- Avançar cap a una unió fiscal europea

- Iniciar una supervisió integrada del sistema bancari europeu

De tota manera, va assenyalar el professor Vives, aquesta no és una crisi cíclica, sinó al contrari, és un tipus de crisi bastant més profunda, que només s'ha donat en els anys 20 del segle passat i ara. "I la seva digestió serà lenta".