Josepmaria Escrivà de Balaguer va néixer a Barbastre (Aragó) el 9 de gener de 1902. Els seus pares es deien José i Dolores. Tenia cinc germans: Carmen (1899-1957), Santiago (1919-1994) i tres germanes menors que ell, que moriren quan eren petites. El matrimoni Escrivà va donar als seus fills una profunda educació cristiana. Paral·lelament als estudis sacerdotals, va fer els de Dret a la Universitat de Saragossa.

 

El 2 d'octubre de 1928, durant uns exercicis espirituals a Madrid, Déu li fa veure la missió que des de feia anys li estava inspirant, i funda l'Opus Dei. Des d'aquell dia treballa amb totes les forces per desplegar la fundació que Déu li demanava, alhora que continua exercint el ministeri sacerdotal que tenia encomanat aquells anys, especialment entre pobres i malalts. A més, fa els estudis de doctorat en Dret a la Universitat de Madrid i dóna classes per a mantenir a la seva família.

 

El 1946 trasllada la seva residència a Roma. Obté el doctorat en Teologia per la Universitat Lateranense. És nomenat consultor de dues congregacions vaticanes, membre honorari de la Pontifícia Acadèmia de Teologia i prelat d'honor de Sa Santedat. Segueix amb atenció els preparatius i les sessions del Concili Vaticà II (1962-65) i té un tracte intens amb molts pares conciliars. Des de Roma viatja sovint a diversos països d'Europa per impulsar l'establiment i la consolidació de l'Opus Dei en aquells llocs. Amb el mateix objectiu, entre 1970 i 1975 fa llargs viatges per Mèxic, Portugal, Espanya, Amèrica del Sud i Guatemala, on a més té reunions de catequesi amb grups nombrosos de persones.